Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Història i patrimoni

A finals de l’Edat Mitjana Llavorsí i Aidí formaven part del Mig Quarter d’Escaló del marquesat de Pallars. Baiasca, Arestui, Romadriu i Sant Romà pertanyien al Vescomtat de Castellbó, però en dos territoris diferents. La Vall de Baiasca (que incloïa Arestui) formava part del quarter de Rialp, Vall d’Àssua i Gerri. Romadriu formava part del Quarter de Tírvia dins de la Ribalera juntament amb Castellarnau, Colomers i Sarret. Sant Romà depenia del Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, però la jurisdicció criminal corresponia al quarter de Rialp. Totes aquests senyories s’integraven en una estructura superior, que era la sotsvegueria de Pallars, que en el segle XVIII es convertirà en el Corregiment de Talarn. El decret de 6 d’agost de 1811 va a posar fi al règim senyorial i van ser reconeguts els ens locals existents. Així Llavorsí, Aidí, Arestui, Baiasca, Montenartró, Romadriu i Sant Romà de Tavèrnoles van assolir la categoria d’entitat municipal.  Aquests ens es van mantenir fins l’aprovació de la Llei de 8 de gener de 1845 d’Organització i atribucions dels Ajuntaments, que establia que només es conservarien els municipis existents amb més de 30 veïns (aproximadament 150 h). Els ajuntaments de menys veïns havien d’agregar-se a altres o formar, reunint-se entre sí, de nous. La mencionada llei va tenir molta transcendència i la comarca del Pallars Sobirà va patir una reducció del 72% dels seus ens locals. Com a conseqüència d’aquesta llei es va produir l’agregació de les sis antigues jurisdiccions al municipi de Llavorsí, per aquelles dates, segon el Diccionari Madoz (1845), Aidí tenia 12 veïns, Arestui: 7 .; Baiasca: 29 ; Montenartró: 20 v; Romadriu: 7 ; Sant Romà: 6 ; i Llavorsí: 30 .

segell.jpg

Pascual Madoz dedicà al 1845 un article del seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. a Arestuy.  Hi diu que “...és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una escarpada muntanya, on la combaten principalment els vents del nord. El clima, encara que fred, hi és força saludable. Tenia en aquell moment 11 cases de construcció mitjana i una petita església que depenia de la de Baiasca. Cap al sud hi ha una ermita, a mitja hora del poble, molt reduïda. Hi ha fonts de bona qualitat que serveixen per a l'ús dels veïns i d'abeurador del bestiar. El territori és muntanyós i de qualitat mitjana; comprèn uns 100 jornals de conreu i uns 40 de pastures; també hi ha un formós bosc de pins que, si les autoritats en tenen cura, pot ser la principal font de riquesa del poble. S'hi collia ordi, patates i moltes i exquisides pastures. Hi havia llenya per a combustible, amb bona fusta per a la construcció. S'hi criaven cabres, ovelles i mules, i una mica de bestiar vacum. Hi havia molta caça, major i menor. Comptava amb 7 veïns (caps de casa) i 53 ànimes (habitants)...”

MEMÒRIA HISTÒRICA: . L’èxode rural a Arestui i al Pallars Sobirà, Treball de recerca de Noelia Marcial Ros

La Memòria Històrica   ens ajuda a posar en valor i a tractar amb respecte el passat dels pobles. Això és el que ha aconseguit la Noelia Marcial Ros, filla del poble d’Arestui.  El seu treball de recerca pretén, a partir de 13 entrevistes emotives i plenes de records, homenatjar aquells veïns i veïnes anònims d’Arestui que van conviure en una època difícil marcada per l’èxode rural al Pallars Sobirà.

UN POBLE QUE DESPERTA SENTIMENTS

UN POBLE QUE DESPERTA SENTIMENTS (entrevistes)